4/12/09

Descripció

Avui a la sessió de seminari hem continuat amb les recitacions que anaven desde l'Alba Estregué i jo, Mònica Gutiérrez.
Tot seguit van seguir amb els debats on el primer grup va tracta el tema de l'escolarització obligatòria fins els divuit anys.El grup a favor estava composat per l'Elena Carmona, l'Alba Estregué, Eva Gòmez, Elena Ruiz i Marta Juny, l'equip en contra Norma Augusto, David Cortés, Ariadna Garcia, Irenen Recio i Laura Sànchez.
Els punts que defensaven l'equip a favor de l'escolarització eren: l'obligació de l'educació fins els 18 possibilitar l'abandonament prematur de les aules(actualment a partir dels 16), no hi han tants adolescents pel carrer, donarà una millor formació en un futur i preparació per l'alumne. Defensen un sistema educatiu flexible el qual s'adapta a les necessitats dels alumnes. Remarcant el fracàs escolar espanyol que assoleix el 31% d'abandonament escolar, el qual ens situa en el tercer lloc per la cua de països eurpoeus amb més abandonament escolar. Per finalitzar la seva posició destacan que una escolarització més llarga comportarà menys atur.
D'altre banda el grup que es posicionava en contra de l'escolarització fins els 18 anys defensen la seva posició a partir dels arguments següents: Hi han molts alumnes que quan cumpleixen els 16 anys abandonant l'escola perquè no volen segui estudiant, per tant allargar-ho dos anys més seria perjudicial. El que s'hauria de fer seria donar classes de suport i desmassificar les aules. No obstant també cal remarcar que no tots disposen del recursos econòmics per permetre's dos anys més.
També defensen que el que s'hauria d'obligar serien uns continguts mínims.
Tots els punts anteriors deriven en una disminució de l'autoritat del mestre, ja que els joves obligats ha estudiar paguen les seves frustracions amb les mestres.
L'altre grup parlant sobre l'informalització a l'aula. El grup que es mostra a favor està composat per: Ana Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Judit Carrique i Eva Ladevesa, en contra d'aquesta posició trobem el grup de l'Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natalia Carrique.
El grup a favor de l'informalització de l'aula defensa el seu punt de vista a partir de: la motivació dels alumnes i el treball cooperatiu ha de ser la base de l'aprenentatge. La societat actual basa la seva economia i vida en les TIC.
L'informalització comporta una autonomia i una major capacitat intel·lectual. Les TIC són un suport de l'aprenentatge i que comportarà la disminució del canvi climàtic ja que es deixaren de talar arbres perquè no caldren llibres.
D'altre banda el grup en contra discrepa en els següents punts: No es poden substituir els llibres per els ordinadors, ja que provocarà una major distracció en els alumnes, també els mestres no tenen la suficient formació per desenvolupar una classe a partir de les TIC. La refutació en el punt del canvi climàtic es que es canviarà el problema de la talar d'arbres però s'incrementrà l'emissió de gassos pels ordinadors. Tots aquests punts desenvoquen el la pèrdua de relació entre el mestre i els seus alumnes.

Reflexió
Descripció

Avui a la sessió de seminari hem continuat amb les recitacions que anaven desde l'Alba Estregué i jo, Mònica Gutiérrez.
Tot seguit van seguir amb els debats on el primer grup va tracta el tema de l'escolarització obligatòria fins els divuit anys.El grup a favor estava composat per l'Elena Carmona, l'Alba Estregué, Eva Gòmez, Elena Ruiz i Marta Juny, l'equip en contra Norma Augusto, David Cortés, Ariadna Garcia, Irenen Recio i Laura Sànchez.
Els punts que defensaven l'equip a favor de l'escolarització eren: l'obligació de l'educació fins els 18 possibilitar l'abandonament prematur de les aules(actualment a partir dels 16), no hi han tants adolescents pel carrer, donarà una millor formació en un futur i preparació per l'alumne. Defensen un sistema educatiu flexible el qual s'adapta a les necessitats dels alumnes. Remarcant el fracàs escolar espanyol que assoleix el 31% d'abandonament escolar, el qual ens situa en el tercer lloc per la cua de països eurpoeus amb més abandonament escolar. Per finalitzar la seva posició destacan que una escolarització més llarga comportarà menys atur.
D'altre banda el grup que es posicionava en contra de l'escolarització fins els 18 anys defensen la seva posició a partir dels arguments següents: Hi han molts alumnes que quan cumpleixen els 16 anys abandonant l'escola perquè no volen segui estudiant, per tant allargar-ho dos anys més seria perjudicial. El que s'hauria de fer seria donar classes de suport i desmassificar les aules. No obstant també cal remarcar que no tots disposen del recursos econòmics per permetre's dos anys més.
També defensen que el que s'hauria d'obligar serien uns continguts mínims.
Tots els punts anteriors deriven en una disminució de l'autoritat del mestre, ja que els joves obligats ha estudiar paguen les seves frustracions amb les mestres.
L'altre grup parlant sobre l'informalització a l'aula. El grup que es mostra a favor està composat per: Ana Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Judit Carrique i Eva Ladevesa, en contra d'aquesta posició trobem el grup de l'Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natalia Carrique.
El grup a favor de l'informalització de l'aula defensa el seu punt de vista a partir de: la motivació dels alumnes i el treball cooperatiu ha de ser la base de l'aprenentatge. La societat actual basa la seva economia i vida en les TIC.
L'informalització comporta una autonomia i una major capacitat intel·lectual. Les TIC són un suport de l'aprenentatge i que comportarà la disminució del canvi climàtic ja que es deixaren de talar arbres perquè no caldren llibres.
D'altre banda el grup en contra discrepa en els següents punts: No es poden substituir els llibres per els ordinadors, ja que provocarà una major distracció en els alumnes, també els mestres no tenen la suficient formació per desenvolupar una classe a partir de les TIC. La refutació en el punt del canvi climàtic es que es canviarà el problema de la talar d'arbres però s'incrementrà l'emissió de gassos pels ordinadors. Tots aquests punts desenvoquen el la pèrdua de relació entre el mestre i els seus alumnes.

Reflexió
Referent el tema de l'escolarització obligatòria fins els 18, jo estic d'acord amb el grup que no està d'acord, ja que si els alumnes abandonen l'escola els 16 anys, per què s'ha d'obligar a que facin dos anys més? Aquesta obligatorietat no farà una disminució del fracàs escolar, ja que, els nens es revelaran tant a l'escola com els pares. Això no nomès perjudicrà els alumnes obligats, sinó que també provocarà un relentiment en el grup classe que si que vol estudiar.
Ara tractant el tema de l'informatització a l'aula, també estic a favor de l'equip en contra, ja crec que la substitució dels llibres per els ordiandors no crec que sigui rentable, tant pel que fa econòmicament com a medi ambient. L'ordiandor provocar una desconcentració en els alumnes ja que poden entrar a Internet, poden jugar, escoltar múscia, etc. Fent referència els mestres, actualment no tenen la suficient formació com per poder utilitzar les TIC per donar una classe.

Aprofundiment

Aquí deixo dos enllaços que parlen sobre el tema:
1)Un és el del ministre Gabilondo que defensa el referendum mostran el baix nivell de formació i l'augment d'abandonament escolar
2)Aquest enllaç és l'opinió d'un mestre sobre el referèndum