Síntesi

Per fer una síntesi de l'assignatura de Comunicació oral escrita i digital, crec que ens ha servit sobretot per començar a perdre la vergonya a parlar en públic i com fer-ho correctament.
A més ens va donar uns apunts que ens serveixen i ens serviren a l'hora d'esciure bé i de saber quines qualitats tant orals, escrites i digitals ha de tenir un mestre.

Vídeo recitació

Elecció del text: El text escollit és una rondalla anomenada "La història del sol i de la lluna". Vaig escollir aquesta rondalla perquè tenia un llenguatge senzill i la temàtica em va agradar.

Expressió oral: Crec la meva expressió ha estat correcte i entenedora, encara que a vegades m'he entrevancat.

Mirada:Mirava a tot el públic.

Veu: Crec que la veu era correcte, encara que podria haver fet alguns canvis de to perquè era monòtona

Postura: No vaig mantenir una postura rígida sinó que vaig moure'm

Gesticulació: No vaig gesticular massa.

Control dels nervis Estava molt nerviosa però penso que al final vaig saber controlar-los.

18/12/09

Descripció

El passat divendres 18 vam començar la sessió de COED amb una exposició de territori de la Norma Augusto i de la Ariadna Garcia que tractava sobre la dansa tradicional.
Tot seguit vam continuar amb la repetició d'algunes activitats ja fetes( Qui ets tu? i recitacions), però que per motius personals alguns companys no van poder fer.
A continuació vam procedir amb els debats que aquest tractava sobre la religió en les escoles, format per: Cristina Valera, Òscar Garcia, Àngel Caloca, Sergio Ramírez, Bea Gonzàlez, Laura navarro, Pau Nin, martí Villegas, Adrià Miquel, Rafael Moya.
L'equip a favor va defensar el punt de vista mitjançant l'afirmació que la religió forma part de la nostra cultura actual, ja que moltes festes són relacionades per la religió. A més defensaven que no nomès ensenyarien la religió cristiana, sinò totes les que hi han en el món (explicant les coses bones i les coses dolentes de cada una d'elles).
L'equip en contra defensava la seva opinió dient que ensenyar la religió a les aules és una forma de marginació social, i que tal com diu l'Estat hem d'abraçar la llibertat de religió; a més Espanya està a favor de l'ateisme. Defensen que la religió s'ha d'ensenyar fora de l'escola. Com a conclusió creien que la religió era un motiu de conflictes entre les cultures que conviuen en un lloc juntes.

Al fianlitzar els debats vam entregar les avaluacions dels debats i de les recitacions i seguidament la Lluïsa ens va llegir un poema de Josep Maria de Sagarra el qual es titula "Fragment del Poema de Nadal".

Reflexió

Respecte a la religió a les aules crec que com molt ben dit han explicat els meus companys és un dels trets característcs de la nostra cultura, i com tal s'ha de concerbar, no obstant tampoc defenso la religió obligatòria, ja que actualment la nostra societat és multicultural i hem de saber conviure i respectar les que venen de fora, però això no vol dir, què oblidem quines són les nostres arrels.

Aprofundiment.

Per concluir aquest tema deixare un enllaç que parlar sobre el tema

11/12/09

Descripció

Per iniciar la classe de COED la professora Lluïsa Cirera ens va explicar que el pròxim divendres fariem les descripcions de Qui ets tu? pendents i ens va parlar per sobre de l'exàmen de gener.
A continuació van seguir les recitacions que anaven desde la Marta Juny fins el Pere Mussoll.
Per últim vam realitzar l'activitat del debat, el qual aquesta setmana només el realtizaven un grup. El tema tractat era el Nou calendari escolar.
L'equip a favor estava composat per la Carolina Garcia, Ana Espanyol, Helena Vall, Mª Eulàlia Palmero i Clara Boix i el grup en contra estava format per l'Alejandro Ramos, la Laura Sendín, la Linda Camacho, la Mireia González i la Sara López.
El grup a favor va argumentar la necessitat d'integració d'Espanya a nivell educatiu europeu, ja que som el país que més vacances té( un total d'onze setmanes en l'època d'estiu)i repercuteix en el nivell escolar.
El grup en contra del calendari escolar refusa les argumentacions de l'equip a favor a partir de que no estem preparats ni a nivell econòmic ni de recursos, ja que mentre la resta de països europeus avançaven a Espanya manteniem una dictadura que va dura 40 anys. D'altre banda aquest canvi de calendari efectrà tant a mestres com a pares.

Reflexió

Referent el debat crec que el calendari s'hauria de canviar però aquestes diferencies haurien de tenir en compte tant els mestres, com els pares i els nens.
Crec que amb aquests canvis els mestres no tindren temps a prepar-se les primeres classes de curs i els pares durant la setmana de febrer hauran de deixar els fills a càrrec de familiars o d'alguan institució que els cuidi

Aprofundiment

La "setmana blanca" que volen imposar crec que és el que més mal de cap està portant tant a fa´mílies com a escoles per tant deixo aquí un vídeo on mostren la visió dels pares i de les CCOO segons aquesta setmana de vacances en el mes de febrer.

4/12/09

Descripció

Avui a la sessió de seminari hem continuat amb les recitacions que anaven desde l'Alba Estregué i jo, Mònica Gutiérrez.
Tot seguit van seguir amb els debats on el primer grup va tracta el tema de l'escolarització obligatòria fins els divuit anys.El grup a favor estava composat per l'Elena Carmona, l'Alba Estregué, Eva Gòmez, Elena Ruiz i Marta Juny, l'equip en contra Norma Augusto, David Cortés, Ariadna Garcia, Irenen Recio i Laura Sànchez.
Els punts que defensaven l'equip a favor de l'escolarització eren: l'obligació de l'educació fins els 18 possibilitar l'abandonament prematur de les aules(actualment a partir dels 16), no hi han tants adolescents pel carrer, donarà una millor formació en un futur i preparació per l'alumne. Defensen un sistema educatiu flexible el qual s'adapta a les necessitats dels alumnes. Remarcant el fracàs escolar espanyol que assoleix el 31% d'abandonament escolar, el qual ens situa en el tercer lloc per la cua de països eurpoeus amb més abandonament escolar. Per finalitzar la seva posició destacan que una escolarització més llarga comportarà menys atur.
D'altre banda el grup que es posicionava en contra de l'escolarització fins els 18 anys defensen la seva posició a partir dels arguments següents: Hi han molts alumnes que quan cumpleixen els 16 anys abandonant l'escola perquè no volen segui estudiant, per tant allargar-ho dos anys més seria perjudicial. El que s'hauria de fer seria donar classes de suport i desmassificar les aules. No obstant també cal remarcar que no tots disposen del recursos econòmics per permetre's dos anys més.
També defensen que el que s'hauria d'obligar serien uns continguts mínims.
Tots els punts anteriors deriven en una disminució de l'autoritat del mestre, ja que els joves obligats ha estudiar paguen les seves frustracions amb les mestres.
L'altre grup parlant sobre l'informalització a l'aula. El grup que es mostra a favor està composat per: Ana Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Judit Carrique i Eva Ladevesa, en contra d'aquesta posició trobem el grup de l'Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natalia Carrique.
El grup a favor de l'informalització de l'aula defensa el seu punt de vista a partir de: la motivació dels alumnes i el treball cooperatiu ha de ser la base de l'aprenentatge. La societat actual basa la seva economia i vida en les TIC.
L'informalització comporta una autonomia i una major capacitat intel·lectual. Les TIC són un suport de l'aprenentatge i que comportarà la disminució del canvi climàtic ja que es deixaren de talar arbres perquè no caldren llibres.
D'altre banda el grup en contra discrepa en els següents punts: No es poden substituir els llibres per els ordinadors, ja que provocarà una major distracció en els alumnes, també els mestres no tenen la suficient formació per desenvolupar una classe a partir de les TIC. La refutació en el punt del canvi climàtic es que es canviarà el problema de la talar d'arbres però s'incrementrà l'emissió de gassos pels ordinadors. Tots aquests punts desenvoquen el la pèrdua de relació entre el mestre i els seus alumnes.

Reflexió
Descripció

Avui a la sessió de seminari hem continuat amb les recitacions que anaven desde l'Alba Estregué i jo, Mònica Gutiérrez.
Tot seguit van seguir amb els debats on el primer grup va tracta el tema de l'escolarització obligatòria fins els divuit anys.El grup a favor estava composat per l'Elena Carmona, l'Alba Estregué, Eva Gòmez, Elena Ruiz i Marta Juny, l'equip en contra Norma Augusto, David Cortés, Ariadna Garcia, Irenen Recio i Laura Sànchez.
Els punts que defensaven l'equip a favor de l'escolarització eren: l'obligació de l'educació fins els 18 possibilitar l'abandonament prematur de les aules(actualment a partir dels 16), no hi han tants adolescents pel carrer, donarà una millor formació en un futur i preparació per l'alumne. Defensen un sistema educatiu flexible el qual s'adapta a les necessitats dels alumnes. Remarcant el fracàs escolar espanyol que assoleix el 31% d'abandonament escolar, el qual ens situa en el tercer lloc per la cua de països eurpoeus amb més abandonament escolar. Per finalitzar la seva posició destacan que una escolarització més llarga comportarà menys atur.
D'altre banda el grup que es posicionava en contra de l'escolarització fins els 18 anys defensen la seva posició a partir dels arguments següents: Hi han molts alumnes que quan cumpleixen els 16 anys abandonant l'escola perquè no volen segui estudiant, per tant allargar-ho dos anys més seria perjudicial. El que s'hauria de fer seria donar classes de suport i desmassificar les aules. No obstant també cal remarcar que no tots disposen del recursos econòmics per permetre's dos anys més.
També defensen que el que s'hauria d'obligar serien uns continguts mínims.
Tots els punts anteriors deriven en una disminució de l'autoritat del mestre, ja que els joves obligats ha estudiar paguen les seves frustracions amb les mestres.
L'altre grup parlant sobre l'informalització a l'aula. El grup que es mostra a favor està composat per: Ana Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Judit Carrique i Eva Ladevesa, en contra d'aquesta posició trobem el grup de l'Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natalia Carrique.
El grup a favor de l'informalització de l'aula defensa el seu punt de vista a partir de: la motivació dels alumnes i el treball cooperatiu ha de ser la base de l'aprenentatge. La societat actual basa la seva economia i vida en les TIC.
L'informalització comporta una autonomia i una major capacitat intel·lectual. Les TIC són un suport de l'aprenentatge i que comportarà la disminució del canvi climàtic ja que es deixaren de talar arbres perquè no caldren llibres.
D'altre banda el grup en contra discrepa en els següents punts: No es poden substituir els llibres per els ordinadors, ja que provocarà una major distracció en els alumnes, també els mestres no tenen la suficient formació per desenvolupar una classe a partir de les TIC. La refutació en el punt del canvi climàtic es que es canviarà el problema de la talar d'arbres però s'incrementrà l'emissió de gassos pels ordinadors. Tots aquests punts desenvoquen el la pèrdua de relació entre el mestre i els seus alumnes.

Reflexió
Referent el tema de l'escolarització obligatòria fins els 18, jo estic d'acord amb el grup que no està d'acord, ja que si els alumnes abandonen l'escola els 16 anys, per què s'ha d'obligar a que facin dos anys més? Aquesta obligatorietat no farà una disminució del fracàs escolar, ja que, els nens es revelaran tant a l'escola com els pares. Això no nomès perjudicrà els alumnes obligats, sinó que també provocarà un relentiment en el grup classe que si que vol estudiar.
Ara tractant el tema de l'informatització a l'aula, també estic a favor de l'equip en contra, ja crec que la substitució dels llibres per els ordiandors no crec que sigui rentable, tant pel que fa econòmicament com a medi ambient. L'ordiandor provocar una desconcentració en els alumnes ja que poden entrar a Internet, poden jugar, escoltar múscia, etc. Fent referència els mestres, actualment no tenen la suficient formació com per poder utilitzar les TIC per donar una classe.

Aprofundiment

Aquí deixo dos enllaços que parlen sobre el tema:
1)Un és el del ministre Gabilondo que defensa el referendum mostran el baix nivell de formació i l'augment d'abandonament escolar
2)Aquest enllaç és l'opinió d'un mestre sobre el referèndum

30/11/09

Descripció

Avui hem seguit amb les exposicions de Territori del mòdul Processos i Contextos Educatius II.
Avui han exposat el seu treball:
-Mar Gascó i Núria Maldonado: amb el tema de "Premià de Mar".
-Eva Ladevesa i Lorena Padilla: amb el tema de "Montcada i Reixac".
-Pere Mussoll i Àngel Carrillo: amb el tema de "La Cerdanya-Llívia"
-Sara García i Paula Antonell: amb el tema de "Mataró i Argentona"

Reflexió

Les exposions han sigut molt variades pel que fa a la temàtica del treball i també pel que fa al suport del PowerPoint, on uns quants l'han utilitzat molt per les imatges, altres per els vídeos...

27/11/09

Descripció

El divendres vam seguir amb les recitacions de poemes on van recitar des de la Clara Boix fins a l'Anna Español.

Desprès, vam continuar amb l'activitat del Debat. Aquesta activitat la van realitzar dos grups. El primer va ser el grup de: Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Tono, Blanca Vivet, Sónia Perez (a favor de l'educació tradicional)i per altra banda l'Helena San José, Joana Feixenet, Cristina San Salvadó, Laura Cazorla, Carlota Montaner (a favor de l'educació actual). Les que defensaven l'educació tradicional critiquen l'educació actual a partir dels arguments següents: s'han donat avenços , però les millores no és veuen i un exemple és el gran fracàs escolar, la figura del professors és la transmissió dels coneixements i que com a tal s'ha de respectar. Per finalitzar van remarcar que l'únic objectiu de l'escola moderna és aprovar els exàmens ja que desprès tot el que s'ha après s'oblida; per altre banda el grup que defensa l'escola actual contraposen arguments com: voler relacionar les assignatures, que els mateixos alumnes puguin cercar informació i no utilitzar tant el mètode del llibre és a dir crear autonomia a l'alumne. Establir un horari més obert. Ara els alumnes es relacionen i creixen junts amb el mestre. També defensen una aprenentatge basat en l'experimentació.

El segon grup va ser el meu format per : Albert Guix, Cristian Cubillo, Mònica De Haro, Sara Olmo i jo (a favor de l'autoritat del mestre); Paula Antonell, Ailén Marino, Maria Pérez, Sara García i Laura Millán (en contra de l'autoritat del mestre). L'equip que estava a favor de l'autoritat va argumetar-ho dient: l'autoritat del mestre provoca menys absentisme escolar, l'autoritat del mestre és una realitat innegable, alguns pares treuen l'autoritat del mestre a través de paraules desqualificatives i del seu "pasotisme", defensem un càstig educatiu perquè els alumnes aprenguin dels errors i perquè el professor pogui eliminar la indisciplina en les aules.
L'altre grup que estava en contra de l'autoritat del mestre defensava que: el càstig no era ningún mètode sinò que la solució era el diàleg, defensen una igualtat en quan a la figura del mestre i el de l'alumne, és a dir com un acomodador, què acompanya a l'alumne durant el seu trajecte

Reflexió

Crec que cada visió del tema, tant els del primer grup com el del segon tenen part de raó les dues parts, ja que no em de tornar a aquells mètodes d'aprenentatge en els quals el alumnes tenien por els porfessors, però tampoc hem de d'arribar a aquests extrems de llibertat, tant des de l'escola com des de casa, que fan que ara siguin els mestres els que tenen por dels seus alumnes.

Aprofundiment

Crec que el gran problema pel que fa a la diferència del tipus d'educació que es dona és el paper que ha assolit actualment el mestre. Per tant aquí deixo un article que remarca la importància del mestre en les aules i la situació actual en la que es troba

Exposicions del Territori

Descripció

El dilluns 23 vam començar amb les exposions del treball de territori avaluat conjuntament per el professor Xavier Àvila i la Lluïsa Cirera.
Individualment hem d'avaluar el treball dels companys, només els del nostre grup,en el meu cas el del A, tenint aspectes com la presentació, suport audiovisuals, la claretat, l'entonació, la pronunciació...

Avui han exposat:
La Laura Sánchez i en Macià Bagur: amb el tema de "L'illa de Menorca"
El Marc Pérez i l'Eduard Santos: amb "El Baix Llobregat"
L'Ailén Marino i la Laura Millán: amb "Les festes de maig de Badalona"
L'Anna Llongueras i L'Anna Español: amb "Sant Andreu de Palomar"


Reflexió
Crec que l'acció d'avaluar els treballs dels nostres companys és una eina molt útil pel que fa a la nostre pròpia autoavaluació a l'hora de fer el treball.
Fent un referent a les exposicions, cal dir que han estat molt variades pel que fa a l'ús i el suport audiovisual i el temari que han escolllit.

6/11/09

Descripció

Avui a la classe de COED em començat amb el retorn dels resums del llibre "Com parlar bé en públic". tot seguit em començat amb la recitació de poemes que han fet 15 companys, l'ordre dels quals ha estat escollit per sorteig. La Lluïsa ens va entregar un full on tres companys havien d'avaluar la persona que havia de recitar tenint en compte aspectes com el to de veu, el control del nervis, la postura, els gestos..., i també la persona que recitava posteriorment hauria d'autoavaluar-se.

Desprès de les 15 recitacions del companys vam continuar amb l'avaluació del blogs que també va ser escollit per sorteig on el primer va ser l'Àngel del grup B , però ens vam adonar que era impossible poder fer-ho perquè la pantalla no és veia bé, per tant aquesta activitat la continuarem quan la Lluïsa trobi una solució.

Reflexió

Crec que el fet de recitar un poema, una rondalla etc, davant de tantes persones és un bon exercici pel que fa el control dels nervis, no obstant és una cosa que haurem d'aprendre poc a poc i amb el pas del temps.

2/11/2009

Avui a la classe de Comunicació oral escrita i digital, hem exposat el porcés que vam seguir per fer la redacció de "Qui ets tu?".
Primer em enganxat les fotografies que havia portat cadascú de la persona que havia escrit la descripció i després un per un em anat explicant elprocés que haviem seguit individualment.
La descripció dels passos a seguir havia de durar dos minuts per persona.
La meva redacció del "Qui ets tu?" és de la Sara Olmo, de la qual he portat do fotogràfies, una que ensenya el tatuatge i una latre que mostra la seva faceta més divertida.
Per fer la descripció de la Sara m'he basat en un tret que em va cridar molt l'atenció d'ella, la seva afició al tatuatge.Per aixó en la meva descripcio la he comparat amb una fada, és a dir, amb el tatuatge que porta a l'esquena.
No volia fer una descripció exclusivament físca, ja que tots vèiema la Sara per la Universitat, per això he volgut o e intentat ensenyar a una Sara que molts pocs realment conèixent, i que a mi, també em queda molt per conèixer.
Un dels trets psíquics que més destacar de la Sara és la seva forma d'expressar-se, sense pels a la llengua, i aixó té la seva part positiva i negativa. Ja que hi han maneres de dir les coses que pot ser no senten bé pel que sigui, no obstant també cal agrair la seva sinceritat a l'hora de donar consells ja que ho fa de manera neutral.
Només em queda donar-li les gràcies per tot el que ha fet per mi en aquests mesos que la coneixo i que espero que en siguin molts més.

30/10/09

Descripció

El divendres vam començar la classe de COED amb la lectura d'un poema llegit per un company, el David, que parlava sobre els mestres.
Després la Lluïsa va recollir els treballs de com parlar bé en públic i va recordar que els del grup A exposavem la descripció de "qui ets tu?".
Tot seguit va explicar-nos la diferència entre rondalla i conte. El conte i la rondalla són semblants és a dir el dos serveixen per entretenir peró el conte és més curt, i la rondalla sol transmetre's de manera oral.
Després va recordar els dies de les recitacions de les rondalles i vam sortejar els dies de les exposicions del treball sobre el territori que ha de durar entre 5-6 minuts i a de ser per parelles, aquest treball serà avaluat per la Lluïsa Cirera i el Xavier Àvila en petit grup.
A continuació hem llegit un article amb el títol: "Coses meves" d'Albert Om.
Tot seguit, la professora ens va donar un capítol d'una història: "Lingüística: Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios", capítol 3 "El lenguaje y las lenguas", on a paritr d'aquest vam realitzar un lectura i un resum de les idees principals.
Per finalitzar la classe va entregar-nos un article: La lectura i la vida".


Reflexió

L'article que ens ha donat sobre "Lingüística: Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios", capítol 3 "El lenguaje y las lenguas"
m'ha servit per adonar-me del gran abast de llengües que hi ha en el món i que la gran majoria es perden.
Aixó m'ha fet reflexionar sobre el paper de la nostre llengua materna, el català, la qual ha de conviure en aquest territori amb el castellà i que algunes vegades pateix certa discriminació en el seu paper.
No hem d'oblidar que els catalans tenim i convivim amb dos llengües: el català i el castellà, i que com a tal hem d'utilitzar per igual ambdós llengües, sense deixar una en l'àmbit familiar i l'altre per un ús més formal.

Descripció Sara Olmo

La Sara és una mirada, una paraula, un gest, però sobretot una afició,un símbol: el tatuatge.Ella és el reflex de la fada que porta a l'esquena.
La Sara, com les fades, són d'aquelles persones que fins que no les coneixes de debò no saps el que realment tenen sota d'aquella aperença de misteri que les envolta, i molta gent no sap veure a la Sara, igual que a les fades,és a dir són invisibles davant de gent que no mirar més enllà de l'aparença física.
No obstant sota aquesta capa de delicadesa amagant un fort caràcter que fa que moltes vegades es tingui una opinió errònia sobre elles.

Els seus ulls blaus ens transporten a un lloc màgic, imaginari, on només les fades i ella fan que sigui excessible per la resta de persones. La seva mirada reflexa confiança, seguretat i això ho traspassa als demès.
Els seus cabells rossos i llargs són dignes d'un conte de fades.

Les aficions que comparteixen en comú les dues són la passió per la música,el ball, fer bromes, divertir-se i sobretot ajudar. Les fades ajuden a la gent que es perd pel bosc i els ensenyen el camí de retorn a casa; la Sara ens mostra les diferents visions d'un problema, els diversos camins que podem agafar, però mai et deixar sola.
Diuen que per cada nen que neix té una fada per sempre, jo nosé si en tindré una o no...però estic més que contenta i orgullosa de tenir una "amiga-fada" que em durarà tota la vida.!

COED (23/10/09)

Descripció
El divendres la Lluïsa ens va llegir un poema sobre els paletes.
Tot seguit ens va explicar com veia l'evolució dels nostres blocs, i ens va fer algunes ractificacions sobre alguns d'ells,(en alguns no hi havien moltes entrades, quin format havien de mostrar els textos sobre l'assigantura, etc.)i ens va aclara que no estava molt contenta sobre com ho estaven porten i ens va recordar que el blog val el 15% de la nota.
Després ens va ensenyar un vídeo sobre la Lliga de Debats universitaris perquè tinguèssim un exemple de com nosaltres hem de realitzar aquesta activitat. Primer de tot va sortir la rectora explicant el valor dels debats i l'objectiu d'aquests. Desprès va continuar agraïnt la participació dels 13 grups que van participar i va presentar els finalistes del debat que eren la Universitat Pompeu Fabra i l'Universitat de Barcelona. A continuació va sortit Jospe Castells explicant el funcionament del debat que cosntaba de 2 oradors, els únics que podien intervenir, 2 investigadors i un suplent; l'orador és el que ha de donar el torn de paraula a l'equip que no parlar.
El tema tractat de la final era sobre l'habitatge i cada equip presentava el tema, a favor o en contra, 6 minuts per equip per defensar la seva tèsis i per últim la conclusió del tema.

Reflexió
Crec que aquesta activitat de veure el vídeo sobre el debat és una bona manera de veure el verdader funcionament i la complexitat del tema, ja que no tan sols has de prepar-te la teva part per defensar-la, sinó que també has de conèixer i tenir cosnciència sobre el que tractara l'altre equip per poder contrarrestar la seva opinió.

COED

El divendres en la classe de COED la Lluïsa ens va retrornar els apunts que en la classe anterior vam fer.
Tot seguit ens va dir que la majoria de persones vam suspendre la prova de l'exàmen "C" de català. Desprès ens va llegir un poema que es titulava "La tardor" i vam continuar amb els apunts de la sessió anterior.

Quan vam acabar vam fer grups de 2 o 3 persones per contestar unes preguntes relacionades sobre les llegendes (Persones que es dediquin a recollir algunes d'elles, si coneixiem alguna d'elles, diferència entre rondalla i llegenda...)


Reflexió
Crec que amb aquesta classe t'anadones de la gran importància que té el lèxic, la cultura, etc. en un mestre, ja que tot el que diguem, bé o malament, els nostres alumnes ho apendren.
També a causa del gran avenç i del pas de generacional s'han anat perdent aquella riquesa i cultura territorial, un exemple d'aquesta pèrdua són les llegendes i rondalles tradicionals.

Aprofundiment
La pèrdua de les rondalles i de les llegendes va més enllà de l'oblit d'unes històries, la pèrdua d'aquestes significa la perdre la història d'un territori.
Està bé avança, peró no em d'oblidar que som el que som gràcies al nostre passat